Actividades apostólicas

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa a la Basílica de la Sagrada Família, commemorant Sant Josep (18 de març de 2012).

Ens hem aplegat en aquesta bellíssima Basílica de la Sagrada Família per celebrar l’Eucaristia en el IV Diumenge de Quaresma i la vigília de la Solemnitat de Sant Josep, escollit per Déu per realitzar les funcions de pare de Jesús en el si de la Sagrada Família de Natzaret. Per aquesta joiosa celebració litúrgica els nostres cors estan plens d’alegria i d’acció de gràcies al Senyor.

Sant Josep va ser escollit per Déu Nostre Senyor per confiar-li una missió molt important, íntimament vinculat a l’obra de la salvació de Jesucrist. Ell va protegir i ajudar la formació humana i espiritual del Messies, del qui Déu va enviar al món perquè –com hem escoltat en l’Evangeli- “no es perdi ningú dels qui creuen en ell”, perquè “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell”. Sant Josep està plenament vinculat en aquesta Basílica ja que la seva construcció fou iniciativa de l’Associació espiritual de devots de Sant Josep. Ara fa 130 anys, el 19 d’aquest mes, fou col·locada la primera pedra amb tota solemnitat d’aquest singularíssim i bellíssim temple dedicat a la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep. Per això cada any, des de la seva dedicació presidida pel Sant Pare Benet XVI, aquell històric 7 de novembre de 2010, celebrem l’Eucaristia commemorant la festivitat del Sant Patriarca de l’Església. Ell ens va dir en la seva homilia: “M’ha commogut la seguretat amb què Gaudí exclamava ple de confiança en la Providència: `Sant Josep acabarà aquest temple´. Per això, ara, no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un Papa el nom de pila del qual és Josep”.

Benvolguts germans i germanes, celebrem amb goig la salvació de Jesucrist, la misericòrdia i l’amor de Déu envers tots els homes i dones de l’humanitat. Aquest és el missatge joiós de l’Evangeli que és certament la bona nova per a tothom. Sant Josep, com la Verge Maria van col·laborar en la realització d’aquesta voluntat de Déu acollint Maria el Fill de Déu en les seves entranyes virginals i Sant Josep en el si de la Sagrada Família de Natzaret. Josep i Maria es van beneficiar –com tots nosaltres- d’aquest amor de Déu i de la salvació del seu Fill.

Tots nosaltres pel sagrament del baptisme hem estat cridats per Déu, escollits per Ell, perquè l’ajudem a difondre aquest missatge joiós que hem escoltat: que Déu ha enviat el seu Fill al món no per condemnar-lo, sinó per salvar-lo. Jesús ens ha dit –davant les acusacions que menjava amb pecadors i publicans- que són els malalts els qui necessiten del metge i en l’Evangeli en gairebé cada pàgina apareix la misericòrdia, l’amor i el perdó de Déu, perquè Jesús no ha vingut a condemnar, sinó a salvar. Ell ens ha dit –i l’Església ens ho recorda- el que està bé i el que està malament, perquè és el nostre mestre, però ens acull i ens perdona quan ens sentim pecadors i demanem perdó dels nostres pecats, i ens perdona no set vegades, sinó setanta vegades set.

La nostra arxidiòcesi de Barcelona en comunió amb tota l’Església, està abocada a la Nova evangelització. Tots hem de ser evangelitzadors, és a dir, hem d’anunciar amb el testimoni de la nostra vida i amb les nostres paraules a Jesús i el seu Evangeli, el seu amor i el seu perdó, la seva salvació que ens fa fills i filles de Déu. A tots us encoratjo a que us acosteu als germans, a les persones conegudes i els hi parleu de Jesús i que a través de la vostra evangelització aquests germans vostres puguin tenir un encontre personal amb Jesús per tal que creguin i siguin salvats, com ens ha dit avui Jesús en l’Evangeli.

¿Y cómo nos manifiesta el Señor que ha venido a salvarnos porque nos ama? La respuesta nos la ha dado Jesús en el Evangelio de hoy: “Lo mismo que Moisés elevó la serpiente en el desierto, así tiene que ser elevado el Hijo del hombre, para que todo el que cree en él tenga vida eterna”.

Hablando a un experto en la Biblia como era Nicodemo, Jesús le recuerda lo de aquella serpiente de bronce que Moisés erigió en el Desierto. Los heridos de muerte, si se volvían a mirarla, recobraban la salud. Fue un “signo de la salvación” de Jesús.

La expresión “ser levantado” propia del cuarto Evangelio es una manera de aludir a la crucifixión. El evangelista Juan la repetirá otra vez diciendo: “Cuando sea levantado de la tierra, atraeré a todos hacia mi” (12,32). La cruz de Cristo es instrumento de salvación. Cristo crucificado en la cruz, levantado de la tierra, atrae, salva, cura, redime. Porque Jesús ha querido salvarnos por la cruz y la resurrección y porque el Señor crucificado es la manifestación más diáfana del amor fiel de Dios del que nos ha hablado hoy el evangelio. San Pablo nos dice que él predica a Cristo crucificado, escándalo para los judíos y necedad para los griegos, pero fuerza, sabiduría y salvación para los cristianos. Cristo encarnado, muerto en la cruz y resucitado tiene muchas cosas que decir a los hombres y mujeres de hoy que muchos de ellos y de ellas viven como si Dios no existiera. Es urgente, queridos hermanos y hermanas, la nueva evangelización.

Es necesario velar por la presentación de este gran tesoro que tenemos que es Jesús y su Evangelio. Y aquí se nos plantea la necesidad de promover las vocaciones sacerdotales. En la festividad de San José celebramos el Día del Seminario, que este año tiene este lema: “Apasionados por el Evangelio”. Nuestra sociedad, los jóvenes y los adultos, los pequeños y los ancianos, tienen gran necesidad de sacerdotes apasionados por Jesús y por su Evangelio.

La vocación sacerdotal es un don de Dios. Es una mirada amorosa del Señor que pone sus ojos en el joven que él quiere destinar al servicio pastoral y ministerial en la Iglesia. Los adolescentes y los jóvenes –sin excluir a los adultos- han de disponerse para escuchar la llamada del Señor principalmente con la oración. Y esta llamada espera una respuesta generosa. El Papa Benedicto XVI afirma que “el Señor llama siempre, lo que falta es la escucha”. A vosotros queridos adolescentes, jóvenes y adultos, os pido que en la oración y en el acompañamiento espiritual con un sacerdote escuchéis cuál es la llamada del Señor. Al menos una vez en la vida habéis de preguntaros si Dios os quiere como sacerdotes, para poder ser fieles a su llamada.

Jóvenes de San José que participáis en esta celebración, escuchad también la llamada del Señor y sed generosos, amando mucho a Jesús y a su Iglesia, estando siempre dispuestos a colaborar con vuestros pastores. Todos estáis llamados a evangelizar y a apasionaros por el Evangelio ya sea en la vida matrimonial, sacerdotal, o religiosa.

El Concilio Vaticano II nos recuerda que “el deber de fomentar las vocaciones afecta a toda la comunidad cristiana”. Necesitamos comunidades parroquiales fervorosas, espirituales, evangelizadas y evangelizadoras en las cuales haya jóvenes cristianos capaces de escuchar y acoger la llamada de Jesús: “¡Ven y sígueme!”.

El Papa Benedicto XVI afirma que “viviendo en una comunidad eclesial unida, corresponsable y activa, se aprende más fácilmente a discernir la llamada del Señor” (Mensaje para la Jornada Mundial de Plegaria para las vocaciones,10.02.2007). Parroquias, comunidades, movimientos, escuelas y familias cristianas pedid constantemente al Señor vocaciones sacerdotales para nuestra archidiócesis y para el mundo.

Deseo agradecer en nombre de la archidiócesis el valioso servicio de los formadores de nuestro Seminario diocesano, en la labor de la formación humana, espiritual, intelectual y pastoral de nuestros seminaristas que el Señor nos ha concedido.

Pedimos la intercesión de María, virgen y madre, y de San José para que todos concibamos la vida como una vocación para seguir la que Él ha pensado para cada uno de nosotros.

—–

Lea aquí la fuente original del Arzobispado de Barcelona.